La pesta negra
Durant el segle XIV fins a l'any 1348, la població catalana va viure una etapa de creixement, tot i que aquesta va començar a remetre a partir de l'any 1333 quan la falta d'aliments i la fam van començar a aparèixer.
Amb l'aparició de la pesta negra Catalunya va experimentar una gran mortaldat, principalment en els sectors populars de les ciutats i els pagesos, i el nombre d'habitants es va reduir gairebé en una tercera part.
La pesta negra és una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres: la pesta bubònica i la pesta pulmonar. La primera tenia un índex de mortalitat del 80%, i la segona el tenia d'un 100%. Si a aquest grau de mortalitat li afegim que la pesta va manifestar-se de forma cíclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o catàstrofes naturals resulta fàcil comprendre els efectes que va tenir a Catalunya.
Aquesta malaltia va ser portada a Europa per la ruta de Crimea, on una colònia de genovesos va ser assetjada pels mongols. Els refugiats van portar la pesta a Medina, Gènova i Venècia. Des de Itàlia es va estendre per França, Espanya, Anglaterra i Bretanya, Alemanya i els països nòrdics. Va arribar a Rússia al 1351. La teoria més acceptada per la comunitat científica explica que va ser un brot causat per una variant del bacteri Yersinia Pestis, que portaven algunes rates. El nom prové, a part de pel nom del bacteri, del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que es tornaven negres fins a provocar la mort.
La forma de transmissió en una persona sana podia ser molt variada: a través d’una persona infectada, d’una rata o, també, d’una puça que fos portadora de l’agent causant. La puça picava a la rata infectada, aquesta o la mateixa rata mossegava a la persona sana i la persona ja infectada infectava a una altra per contacte.
